Les raquetes “open throat” fan referència als exemplars que substitueixen la peça en falca del cor per un espai obert (normalment triangular) la part superior del qual “pont” uneix els dos braços que s’obren des del mànec per conformar igualment l’oval de la cap de la raqueta. També hi podem trobar models que a la seva obertura mantenen un nervi central de reforç (prolongació recta i estreta del mànec) que divideix l’espai obert en dos triangles simètrics. Anomenem aquest tipus de wedge “reinforced open throat”.

Quan el triangle obert excedeix la mida del que ocuparia una falca de qualsevol raqueta clàssica acostumem a anomenar-la “Large open throat”. Així veurem que podem trobar aquest tipus de raquetes amb les branques més o menys llargues i també bells models que, com les “reinforced”, creen dos espais simètrics conseqüència de les seves tres branques (Hazell’s). Les raquetes espanyoles Puig Superflex (Igor del Bust) i Maxim GC fan un pas més, creant fins a tres espais amb la seva divisió “open” de la branca central.

Tot i que podríem considerar que l’època “Open throat” neix a USA el 1928, una vegada més trobem antecedents molt primerencs. La patent Malings data del 1891, a més la marca Staub va llançar el 1914 el model Staub’s Patent. Aquest model amb prou feines va haver de tenir recorregut per la debilitat de la peça pont (detall de foto). La patent americana ve a resoldre aquest problema reforçant aquesta zona amb una peça frontal que li donarà la consistència necessària per triomfar durant la dècada dels 30’s quan comencen a sorgir les “Large open throat”

Com que Racketevolution és una col·lecció sense límits, que abasta tota la història de les raquetes, de vegades es concentra en determinats aspectes o èpoques tractant-ne d’altres de manera més generalista. A continuació es mostren unes sèries de raquetes segons diferents nexes, materials, jugadors, marques, etc. Donen aquestes una idea de les raquetes més representatives fins a la raqueta contemporània.