Ja des dels orígens del tennis coneixem, més per patents que per exemplars conservats, conceptes de raquetes amb formes anòmales o mecanismes integrats que busquen un “plus” davant de les raquetes ortodoxes de la seva època.

Sorprèn veure antiquíssimes raquetes amb doble tamís, ajustament de balanç, control de tensió, plegable, etc.

Si ja va ser així a l’època de la fusta, l’arribada d’altres materials va facilitar el desenvolupament de conceptes diferents amb objectius dispars, alguns més aviat semblen buscar un sentit diferenciador com a fi comercial que pel desenvolupament d’alguna característica determinada.

Es mostren a continuació alguns dels múltiples conceptes que donen un punt “boig” al nostre esport.

A Espanya, com va passar a tot el món, el tennis es va estendre a través de les diferents colònies britàniques establertes al país. El material viatjava amb ells al seu equipatge.

Les raquetes més antigues que trobem a Espanya, marcades amb el segell de diferents magatzems de material esportiu de Barcelona, Madrid, València, Sant Sebastià, etc, eren en realitat de fabricació estrangera. Inicialment britànic, ràpidament es van comercialitzar també raquetes de França, Alemanya i Suïssa. La primera referència de raqueta fabricada a Espanya és la CM que va elaborar artesanalment Joaquín Llasat a partir del 1907. Sobre el 1925, a més de CM, treuen el cap noves marques com G Jaraute i EP Eugenio Puig i Máxima GC. Per mitjà de catàlegs, factures i anuncis també coneixem les manufactures de Cobos, Taberdet, Vicente Ferrandis Llácer, Chic i Ernest Witty amb la comercialització d’una raqueta angloespanyola. Totes raquetes d’una qualitat més que acceptable, es construeixen segons els cànons de lèpoca.

Cal destacar a l’artesà Eugenio Puig que des del principi sembla estar pendent de les novetats del procés de construcció (patents actualitzades) i desenvoluparà models destacables que avui són molt apreciats al col·leccionisme.

Segons es popularitza el tennis apareixen noves marques, alguns models de les marques Ikatxue o Fereust rebaixen la qualitat per oferir preus més assequibles. Marques molt comercialitzades com Reno o Climax (marca que absorbeix l’antiga Maxim GC després anomenada Gico) aporten catàlegs amb bona varietat de models.

La fabricació nacional continuarà durant la transició a nous materials oferint models metàl·lics (March, Stub, Climax, etc) i fins i tot innovant combinacions de nous materials (Roy-Grac, Cyclon, Bormak, etc) sucumbint actualment on la producció mundial es concentra a països asiàtics.