la colecció

dE L’

EMILI BOSCH

per Emili Bosch

Sempre m’ha entusiasmat veure la capacitat de l’ésser humà per cercar la millora de l’inventat. El pensament crític pot millorar i innovar coses que ja creiem que funcionaven. Vaig tenir la sort de viure l’evolució dels materials i formes, que estan fetes les raquetes, a la frenètica dècada dels 80. La fusta i metall van començar a ser desplaçats per la fibra de vidre, el grafit, boron, kevlar. .. que han anat marcant canvis en la forma de jugar i entrenar al tennis.

Aquelles meravelloses raquetes de fusta, amb el seu encant artesanal i la diversitat de premses que les acompanyaven, em van captivar de manera que vaig decidir col·leccionar-les. El primer repte va ser marcar un interval, un límit. La meva col·lecció té uns motius clarament emocionals i per això vaig decidir endinsar-me a les raquetes dels anys 60 fins al 1983. Gràcies a l’aparició d’internet i de les seves plataformes de compra i venda vaig tenir accés a raquetes,

premses i altres complements, de tot el món. Cal fer esment que el col·leccionisme és una reminiscència, segons alguns psicòlegs, d’una època ancestral on l’ésser humà havia de recol·lectar i caçar per sobreviure. El mateix que feien aquells avantpassats per controlar una bona recol·lecció o atrapar una bona peça és el que fa el col·leccionista: observa, recull informació, cerca dades, coneix l’entorn i la història del tennis i té paciència. Les meves visites a mercats de segona mà, antiquaris i almonedistes es va convertir en una rutina que al llarg dels anys ha donat els seus fruits.

Aquí podreu veure una mostra de diferents objectes, premses, fundes i alguns invents que han intentat millorar les raquetes. Com la pròpia teoria de la selecció natural, els que no han triomfat han desaparegut i els que han tingut èxit han perdurat. Segur que falten però…un bon col·leccionista no acaba mai!