la col·Lecció

d’

IGOR DEL BUSTO

por Igor Del Busto

Des que vaig començar a jugar a tennis “m’ha tocat” fer de tot: aplegapilotes, jutge de línia, jutge de cadira, jutge àrbitre, Director de Torneig, entrenador, directiu de club, directiu de federació, periodista de tennis i també jugador professional . Això de professional ho dic “amb la boca petita” perquè guanyava molt pocs diners… Tot i així puc presumir d’haver jugat amb Gimeno, Bruguera o Berasategui, o d’haver coincidit en diversos fòrums amb Stan Smith, Arantxa Sánchez, Monica Seles, Agassi, Courier, Federer, Garbiñe Muguruza o Rafa Nadal.

A totes aquestes activitats per 25 països i 45 províncies d’Espanya he conegut un gran nombre de clubs i pistes, i he conviscut amb moltíssima “gent de tennis” que m’han enriquit com a persona i m’han aportat coneixement sobre els secrets del nostre esport. He assistit a més de 40 eliminatòries de Copa Davis, dels Grand Slams només em falta Austràlia, he estat a més de 50 tornejos ATP o WTA i en uns 30 Campionats d’Espanya d’edats, a més d’haver participat en innombrables campionats, cursos, seminaris, congressos o assemblees.

Irmissiblement tot això m’ha portat a convertir-me en un amant de la història del tennis.

He tingut la sort de poder visitar els Jeu de Paume o Real Tennis de Queens (Londres), Rue de Lauriston (Paris) o Newport (USA) i els museus de Wimbledon, Roland Garros, Hall of Fame (Newport), o de la Federació Catalana, a més de diferents col·leccions privades, … i gairebé sense adonar-me’n m’he convertit en col·leccionista de raquetes de tennis.

En els darrers 30 anys he aconseguit recopilar “unes quantes raquetes” que van des de finals del XIX fins als nostres dies. De qualsevol col·lecció es poden fer subgrups per marques, models, materials, formes, èpoques, les dedicades a grans tennistes,… Jo, a més d’aquestes, he fet la divisió de ”metàl·liques” o les que han fet servir els mateixos tennistes, però la meva “debilitat” són les “Open Throat de fusta” i hi “inverteixo més temps i diners” que en les altres. No totes, però un bon nombre van ser el “últim reducte” de les raquetes de fusta i les primeres picades d’ullet als dissenys moderns que tenim avui dia.

Finalment vull donar les gràcies de cor a Jaume Busoms per permetre’m ser una petita part de la seva meravellosa i espectacular pàgina web, una de les millors del món pel que fa a raquetes i història del tennis.