la col·Lecció

dE

Jaume BusoMS

per Jaume Busoms

Quin sentit té una col·lecció?

.

Es una pregunta que m’he repetit infinitat de vegades. I amb el pas del temps les respostes mai han estat les mateixes. En el meu  cas,  vaig començar amb l’il·lusió, l’il·lusió d’evocar un passat.  Vaig seguir amb l’entusiasme, l’entusiasme de tenir un projecte. Vaig tocar sostre, o fons,  amb l’ambició, l’ambició del reconeixament. Després vaig començar a entendre que no era propietari de res, sino un simple dipositari. I ara l’única certesa que tinc es que estic gaudint de una col·lecció que d’aquí uns anys, segur, estará en unes altres mans. Mentrestant, a través de les imatges, la comparteixo.

No es tracta només de amagatzemar. No es tracta de només obtenir beneficis econòmics, encara que lícits. Malament si només es persegueix el “jo en tinc mes que tu”. Però en totes aquestes expresions hi ha la paraula “només”. Perquè amagatzemar, obtenir beneficis i un punt de vanitat son propis del col·leccionisme.

Una peça vella, la que sigui, sol ser un estorb. Si la distingeixes enmarcant-la, posant-li una base, o penjant-la a la paret passa a seu un objecte al que se li atribueix un cert valor (cultural, vivencial, o qualsevol altre). A  la que en tens tres ja es una col·lecció. 

En vaig iniciar en el col·leccionisme de raquetes antigues seguint un sentit d’evocació. El meu objectiu era tenir tres raquetes: una Slazenger Challenge nº1, una Dunlop Maxply Fort, i una Wilson Jack Kramer Autograph. Perquè evocaven la meva adolescència, quan em vaig iniciar en el tenis. Com a noi de classe mitja, i com a tenista mediocre tirant a dolent, bastant dolent per ser sincer, tenía poques possibilitats de obtenir raquetes d’aquest nivell. Per a mi aquestes raquetes eren el luxe tenistic. Per això quan, fa molts anys, vaig trobar una d’aquestes tres raquetes en un mercat d’antic no em vaig poder estar de compra-la. I ara, encara,  em passa el mateix.

Primer a través dels viatges i després mitjançant internet vaig anar ampliant la col.lecció. M’he autoimposat límits, mai mes de trescentes i fins a la década de 1980. Per això la col·leció ha estat dinámica amb entrades i sortides, sempre intentant que mantingui un sentit. El full Excel ha estat bàsic per tenir ben ordenades totes les raquetes. Any i país de fabricació. Caracteristiques del marc i del cordatge. Cost i transport. I lloc o manera d’acoseguir-la.   

Sempre que tingueu una raqueta a les mans, penseu en el temps que fa que existeix. En el contexte en que va ser creada. En la bellesa de la seva forma. En el significat i simbología de la seva decoració. La raqueta antiga es un objecte esportiu, lúdic i cultural.